SÍ A LA PAU

No volem el patiment

que du la guerra a la gent.

Diguem no a les bombes,

diguem sí a l’enteniment.

Si moren de fam xiquets,

i altres tiren els aliments.

Sería molt millor,

si donàrem el que necessita el tercer món.

Volem que desaparega la fam,

diguem sí a la Pau.

Quan els humans

es porten com germans,

hi haurà justícia al món

i viurà en Pau tothom.

Com diu una cançó :

“ Només li demane a Déu

que la guerra no ens siga indiferent,

és un monstre gran

i trepitja fort

tota la innocència de la gent “

Volem la Pau a la Terra,

diguem no a la guerra.

Volem un cel sempre blau,

diguem sí a la Pau.

DE CAP A PEUS

Eres bonica de cap a peus,

impactes els meus sentits.

Eres real, o un miratge

al desert de les meues nits ?

Volguera acariciar-te els cabells,

suaus com la seda d’Orient,

anar darrere d’ells com fa el vent.

Eres rossa com l’or,

els teus ulls me cremen els sentiments,

saps que no me cansaria d’estar prop teu,

m’encises quan escolte la teua veu.

La teua boca és promesa de besos,

com un ferro candent, vull que marques

amb els teus llavis, els meus llavis

i el meu pensament.

Les corbes del teu cos són com un abisme,

que m’atrau irremediablement,

i quan caic no volguera eixir mai d’ell.

RIU DANUBI

Riu que travessa moltes fronteres,

majestuós passes per Viena,

donant nom al vals més dolç,

arrossegant els sospirs

de l’Emperadriu Elisabeth,

que passen per Budapest,

dus les aigües d’Oest a Est.

Ample, com una artèria

que recorre el cor d’Europa,

dónes vida a pobles i gents,

la rojor del teu cabal

sembla netejar la sang

de les guerres al vell continent.

I ja al tram final,

avances com un cavall,

que mor a la mar Negra.

RIU SENA

Riu amunt i riu avall

I la barca navegant per l’espill,

Un camí va fent pel riu Sena.

Se veu Paris reflexada

En la foscor de la nit d’estiu,

No miràvem l’aigua, si el caliu

A les vores , de la ciutat encisada.

Inundava els sentiments, l’amor silent,

Al veure uns ulls que miraven els meus,

Movien el meu cor, que bategava fort,

On l’aigua i la foscor

Romandrien juntes , com tu i jo.

JARDÍ D'AMOR

Quan te'n vas anar de mi

vas tancar la porta d'un jardí,

on els pètals rojos són el besos,

i cada carícia una flor de llessamí.

Cada somriure un cant de rossinyol,

els desitjos de veure't, són les estrelles,

la lluna , el teu rostre entre les ombres,

cada mirada, un raig de sol.

Els "te vull" s'han convertit en roselles,

les ànsies de besar-te en violetes,

cada pensament en tu, pluja de llàgrimes,

que cauen per les blanques margarides.

Com un jardí en primavera,

s'ha quedat el meu record de tu,

però hi ha signes de fredor,

i és l'hivern que glaça el meu cor.

A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, VALENCIÀ , POETA ,

ESTIMARES EL TEU POBLE , ESTIMARES LA TEUA GENT,

FORES UNA VEU GEGANTINA , QUE S’ALÇAVA AL DESERT,

ON LA POBRESA MATERIAL , OFEGAVA EL CRIT INTERIOR,

ON LA MÍNIMA PROTESTA , S’APAGAVA AMB TERROR.

FAR QUE DIRIGIA UN ANHEL COL.LECTIU D’ESPERANÇA,

DE VEURE EL TEU POBLE DESLLIURAR-SE DE FORCES

QUE EL DUIEN A L’AUTODESTRUCCIÓ I AUTOODI.

PER FI VAS SER TESTIMONI, QUE LA TORXA DE LA LLIBERTAT

IL.LUMINAVA EL TEU POBLE .GRÀCIES PELS TEUS VERSOS,

CARREGATS DE FORÇA , DE VIDA , D’AMOR, GRÀCIES,

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS , VALENCIÀ , POETA.

. MULET.

A RAFAEL ALBERTI

ANDALUZ UNIVERSAL COMO LA MAR,

PLUMA QUE NAVEGA RAUDA SOBRE UN MAR BLANCO,

DONDE LOS SURCOS SON TUS VERSOS,

Y TUS IDEAS LAS OLAS QUE GOLPEAN ACANTILADOS.

OTRAS TIERRAS ACOGIERON PARTES DE UNA ESPAÑA ROTA,

DONDE SE CURARON HERIDAS DE UNA INFAME GUERRA.

DE EUROPA FUISTE A AMÉRICA, DE ALLÍ ROMA Y ESPAÑA.

EXULTANTE VINISTE, PERO YA EN LA VEJEZ,

SUPISTE LLENAR CON TUS VERSOS, LA AUSENCIA DEL AYER.

J. MULET