DE CAP A PEUS

Eres bonica de cap a peus,

impactes els meus sentits.

Eres real, o un miratge

al desert de les meues nits ?

Volguera acariciar-te els cabells,

suaus com la seda d’Orient,

anar darrere d’ells com fa el vent.

Eres rossa com l’or,

els teus ulls me cremen els sentiments,

saps que no me cansaria d’estar prop teu,

m’encises quan escolte la teua veu.

La teua boca és promesa de besos,

com un ferro candent, vull que marques

amb els teus llavis, els meus llavis

i el meu pensament.

Les corbes del teu cos són com un abisme,

que m’atrau irremediablement,

i quan caic no volguera eixir mai d’ell.