RES TORNA A SER EL QUE ERA

RES TORNA A SER EL QUE ERA

Res torna a ser el que era ,

el sol enlluernava la primavera,

era ple de goig i la vida era dolça ,

joventut inconscient de la realitat,

fruit de paradis era la teua mirada.

Ara, quan et veig, ni me mires,

passes a la vora i em deixes fora.

No puc sentir l’aura atraient

que m’envoltava i em duia al teu món

amb la força imparable del vent.

El bosc de la felicitat,

s’ha tornat en desert sense oasi.

El riu cabalós d’afecte

és ara glacera d’indiferència

que ningun sol pot fondre.

Res torna a ser el que era ,

ja no anem per la mateixa drecera,

ni mirem el mateix horitzó,

ja no tinc il.lusió per veure’t,

s’apagà la flama de l’amor !