RIU DANUBI

Riu que travessa moltes fronteres,

majestuós passes per Viena,

donant nom al vals més dolç,

arrossegant els sospirs

de l’Emperadriu Elisabeth,

que passen per Budapest,

dus les aigües d’Oest a Est.

Ample, com una artèria

que recorre el cor d’Europa,

dónes vida a pobles i gents,

la rojor del teu cabal

sembla netejar la sang

de les guerres al vell continent.

I ja al tram final,

avances com un cavall,

que mor a la mar Negra.

RIU SENA

Riu amunt i riu avall

I la barca navegant per l’espill,

Un camí va fent pel riu Sena.

Se veu Paris reflexada

En la foscor de la nit d’estiu,

No miràvem l’aigua, si el caliu

A les vores , de la ciutat encisada.

Inundava els sentiments, l’amor silent,

Al veure uns ulls que miraven els meus,

Movien el meu cor, que bategava fort,

On l’aigua i la foscor

Romandrien juntes , com tu i jo.

JARDÍ D'AMOR

Quan te'n vas anar de mi

vas tancar la porta d'un jardí,

on els pètals rojos són el besos,

i cada carícia una flor de llessamí.

Cada somriure un cant de rossinyol,

els desitjos de veure't, són les estrelles,

la lluna , el teu rostre entre les ombres,

cada mirada, un raig de sol.

Els "te vull" s'han convertit en roselles,

les ànsies de besar-te en violetes,

cada pensament en tu, pluja de llàgrimes,

que cauen per les blanques margarides.

Com un jardí en primavera,

s'ha quedat el meu record de tu,

però hi ha signes de fredor,

i és l'hivern que glaça el meu cor.

A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, VALENCIÀ , POETA ,

ESTIMARES EL TEU POBLE , ESTIMARES LA TEUA GENT,

FORES UNA VEU GEGANTINA , QUE S’ALÇAVA AL DESERT,

ON LA POBRESA MATERIAL , OFEGAVA EL CRIT INTERIOR,

ON LA MÍNIMA PROTESTA , S’APAGAVA AMB TERROR.

FAR QUE DIRIGIA UN ANHEL COL.LECTIU D’ESPERANÇA,

DE VEURE EL TEU POBLE DESLLIURAR-SE DE FORCES

QUE EL DUIEN A L’AUTODESTRUCCIÓ I AUTOODI.

PER FI VAS SER TESTIMONI, QUE LA TORXA DE LA LLIBERTAT

IL.LUMINAVA EL TEU POBLE .GRÀCIES PELS TEUS VERSOS,

CARREGATS DE FORÇA , DE VIDA , D’AMOR, GRÀCIES,

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS , VALENCIÀ , POETA.

. MULET.

A RAFAEL ALBERTI

ANDALUZ UNIVERSAL COMO LA MAR,

PLUMA QUE NAVEGA RAUDA SOBRE UN MAR BLANCO,

DONDE LOS SURCOS SON TUS VERSOS,

Y TUS IDEAS LAS OLAS QUE GOLPEAN ACANTILADOS.

OTRAS TIERRAS ACOGIERON PARTES DE UNA ESPAÑA ROTA,

DONDE SE CURARON HERIDAS DE UNA INFAME GUERRA.

DE EUROPA FUISTE A AMÉRICA, DE ALLÍ ROMA Y ESPAÑA.

EXULTANTE VINISTE, PERO YA EN LA VEJEZ,

SUPISTE LLENAR CON TUS VERSOS, LA AUSENCIA DEL AYER.

J. MULET

MORENA DELS ULLS BLAUS

MORENA DELS ULLS BLAUS

Morena dels ulls blaus,

com el cel de la matinada,

per tots eres estimada

i cauen enamorats als teus peus.

Somrius , i el dia és més bonic,

com si una fada madrina,

et concedira el desig

de fer un món més feliç.

Llavis, com la magrana rojos,

de pètals de primavera,

te sort qui els espera,

i tornes als admiradors , bojos.

Mirada dolça, clara, sincera,

que acarona el cor,

fent-lo bategar més fort,

arrossegant-lo com una galerna.

Vull sentir que t’estime,

que no s’acabe mai l’encís,

de viure al caliu d’una mirada,

que és com estar al paradís.

ESTACIONS AL MILLARS

TARDOR AL MILLARS

ÚLTIMS RAJOS DE SOL

DONEN LLUM A LES ROQUES,

GOSSOS LLADRANT AMB UDOLS,

CANT D’OCELLS ALS ARBRES.

ORONETES A L’AIRE

ÚLTIMES DE SETEMBRE,

MENJANT ELS DARRERS MOSQUITS,

PER TORNAR AL CONTINENT NEGRE.

ARBRES GROCS, VERDS, LLUENTS,

OMPLEN LLIT I RIBERES,

ESPERANT QUE EL VENT

ARRANQUE LES FULLES GROGUES.

ELS COLOMS, JUNTS , PARRUPEN,

BANDES D’OCELLS PEL CEL BLAU,

TRAVESSEN EL RIU I S’ALLUNYEN,

REMOR DE GENTS QUE PASSEGEN.

QUIETUD A L’ÀNIMA

LA NATURA S’ADORM,

CAU EL SOL PER LA MUNTANYA,

SE’N VA LA LLUM, IXEN LES ESTRELLES.

ESTIU AL MILLARS

SOL QUE ENLLUERNA ELS ULLS,

CIGALA QUE PERFORA L’OïDA,

CEL CLAR, LLUENT, SENSE NÚVOLS,

QUE TRAVESSEN OCELLS PLENS DE VIDA.

BARCO BOLTAT TALLANT L’AIGUA DEL RIU,

BOSC DE XOPERES VERDEJANTS,

COLOMS, GAVINES, CADERNERES ,VERDEROLS,

OMPLEN L’AIRE AMB ELS SEUS CANTS.

AVANÇA LA VESPRADA, CALOR SOFOCANT,

NÚVOLS D’INSECTES TRAGATS PER ORONETES,

QUAN VA FOSQUEJANT IXEN JUGANT,

AMB VOLS INCERTS, LES RATES PENADES .

PERFUM DE TIMÓ I DE ROMER

OMPLEN ELS PULMONS DE NATURALESA,

LA VIDA EN LA SEUA PLENITUD

ENS MOSTRA LA SEUA BELLESA.

PER LA NIT , CANTEN ELS GRILLS,

LI CONTESTA CRIDANER ALGUN GRIPAU,

TOTS DEMOSTREN QUE ESTAN VIUS,

NI EN LA FOSCOR DORMEN EN PAU.

HIVERN AL MILLARS

FREDOR ALS LLAVIS, VENT DEL NORD,

QUE ARROSSEGA EL FUM DE LLARS EN FOC,

GATS PORUCS FUGEN A L’UDOL D’UN GOS,

SILENCI D’OCELLS QUE CALLEN DE COP.

PLORA EL CEL, EL TERRA EIXUGA,

PELS NÚVOLS ,LES VESSADES LLÀGRIMES.

LES AGULLES DELS PINS , DEIXEN CAURE

TRANSPARENTS I BRILLANTS PERLES .

LES PERSONES ES REFUGIEN,

ALGUNS ANIMALS S’ADORMEN,

LA VIDA QUEDA LATENT,

EL SOL, QUE NO ESCALFA, FUIG AL PONENT.

LA NIT MÉS ESTRELLADA,

DÓNA LLUM A LA GELOR DE L’ÀNIMA.

EL RIU MILLARS NO IX DEL LLIT,

NO ES VOL GELAR , FINS QUE ARRIBE A LA MAR.

LA VERDOR PERENNE ÉS MÉS CLARA,

ELS ARBRES NUS HAN GUARDAT LA SABA,

ESPERANT QUE VINGA LA PRIMAVERA,

LA NATURA DORM, TOT S’ACABA.

PRIMAVERA AL MILLARS

VENT SUAU QUE DU OLOR

A FLOR DE TARONGER,

QUE ENVOLTA EL MILLARS,

I QUE LES ABELLES XUCLEN AMB DELER.

FAN NIU ELS OCELLS AMB AFANY,

DE VEURE GRANS LES CRIES,

VAN I TORNEN AMB ELS BECS PLENS,

I AIXÍ LES ESPÈCIES ES MULTIPLIQUEN.

S’OMPLEN ELS ARBRES DE FULLES,

ELS ROSERS DE ROSES, LES MORERES DE MORES,

LES CANYES PARÈIXEN LLANCES,

I ELS JONCS, COETS D’UN CASTELL ,

COM SI LA PRIMAVERA COMENÇARA LES FESTES.

LA PLUJA FA CRÉIXER L’HERBA

COM UN TAPÍS, ON PASSA EL SOL

COM A REI DE LA NATURA,

QUE DÓNA ENERGIA I NO S’ATURA.

LA PRIMAVERA DESCONGELA ELS CORS,

I ELS FA BATEGAR MÉS FORT,

FA REVIURE ELS MILLORS SENTIMENTS,

I QUE NASQUEN NOUS AMORS.