Riu que travessa moltes fronteres,
majestuós passes per Viena,
donant nom al vals més dolç,
arrossegant els sospirs
de l’Emperadriu Elisabeth,
que passen per Budapest,
dus les aigües d’Oest a Est.
Ample, com una artèria
que recorre el cor d’Europa,
dónes vida a pobles i gents,
la rojor del teu cabal
sembla netejar la sang
de les guerres al vell continent.
I ja al tram final,
avances com un cavall,
que mor a la mar Negra.
