RIU DANUBI

Riu que travessa moltes fronteres,

majestuós passes per Viena,

donant nom al vals més dolç,

arrossegant els sospirs

de l’Emperadriu Elisabeth,

que passen per Budapest,

dus les aigües d’Oest a Est.

Ample, com una artèria

que recorre el cor d’Europa,

dónes vida a pobles i gents,

la rojor del teu cabal

sembla netejar la sang

de les guerres al vell continent.

I ja al tram final,

avances com un cavall,

que mor a la mar Negra.

RIU SENA

Riu amunt i riu avall

I la barca navegant per l’espill,

Un camí va fent pel riu Sena.

Se veu Paris reflexada

En la foscor de la nit d’estiu,

No miràvem l’aigua, si el caliu

A les vores , de la ciutat encisada.

Inundava els sentiments, l’amor silent,

Al veure uns ulls que miraven els meus,

Movien el meu cor, que bategava fort,

On l’aigua i la foscor

Romandrien juntes , com tu i jo.