ULLS DE GASELA

Ulls de gasela

profunds com la mar,

em perdria dins d’ells;

pel seu blanc com l’escuma,

pel seu blau com el cel.

Com una gavina

vens i vas cap a la platja,

com una sirena

t’enfonses a la mar;

volguera ser com Neptú,

per sempre poder-te estimar.

RES TORNA A SER EL QUE ERA

RES TORNA A SER EL QUE ERA

Res torna a ser el que era ,

el sol enlluernava la primavera,

era ple de goig i la vida era dolça ,

joventut inconscient de la realitat,

fruit de paradis era la teua mirada.

Ara, quan et veig, ni me mires,

passes a la vora i em deixes fora.

No puc sentir l’aura atraient

que m’envoltava i em duia al teu món

amb la força imparable del vent.

El bosc de la felicitat,

s’ha tornat en desert sense oasi.

El riu cabalós d’afecte

és ara glacera d’indiferència

que ningun sol pot fondre.

Res torna a ser el que era ,

ja no anem per la mateixa drecera,

ni mirem el mateix horitzó,

ja no tinc il.lusió per veure’t,

s’apagà la flama de l’amor !

MIRA'M

MIRA’M I SERÉ FELIÇ

Mira’m i seré feliç,

no em mires i moriré per tu,

besa’m i les roses seran més belles,

no em beses i desapareixeran les estrelles.

Somriu i em sentiré viu,

si te poses seria, està en mi la tristesa,

abraça’m i seré u amb tu,

alunya’t i el turment estarà dins meu.

Cau la nit i el sol s’amaga,

ix la lluna i m’ompli de plata,

si tu no estàs, es trenca la vida,

tinc buit el cor, que no t’oblida.

Com un punyal d’acer

fou el teu amor, era vertader?

o vas ser com una mantis,

que es deixa estimar, i et menja

les il.lusions a cada mossegada.

ET VEIG SEMPRE

ET VEIG SEMPRE

Et veig de lluny,

i els teus ulls blaus

em donen la seua llum.

Et veig prop de mi,

i per dins se m’accelera el cor,

bategant com un colibrí.

Et veig sempre, i cada vegada,

és com si estiguera sol al món

amb la teua mirada.

Et veig sempre, i en tu,

veig la bellesa de la Creació,

i et deixaria una besada a cada racó.

Et veig caminar segura,

i tot va al teu ritme,

desapareixes de sobte,

i caic en un abisme.

Joan Mulet

Naturalesa i pensament

El matí és blau, el migdia d’or,

la vesprada bronze al foc,

i els núvols, rojos, com el meu cor.

*******

Els núvols ploren,

la gent fuig pel carrer,

el plor ofega les penes i el deler.

*******

El soroll esmussa el cervell,

i no et deixa pensar,

el silenci és un brunzir d’abelles.

*******

L’hivern ho congela tot,

la primavera fa reviscolar,

quan s’acaba la tardor tot torna a començar.

*******

Bufa el vent i els arbres udolen,

bufa el vent, i mou la mar,

quan estimes, el teu món canviarà.

*******

La Terra gira pel Sol,

el Sol per la galàxia; anem d’esquena,

tots girem com les anelles d’una cadena.

*******

ET BUSQUE

Et busque pel carrer

i no et puc veure,

et busque per la mar

i no estàs.

Et busque en cada rostre

i no t’encontre,

et busque en cada mirada ,

i no eres tu, estimada.

Et busque en cada estrella,

i dels meus ulls ix una llàgrima,

et busque a la llum del dia,

i només trobe la foscor.

Et busque dins de mi,

i per fi, t’he trobat al meu cor!

SÍ A LA PAU

No volem el patiment

que du la guerra a la gent.

Diguem no a les bombes,

diguem sí a l’enteniment.

Si moren de fam xiquets,

i altres tiren els aliments.

Sería molt millor,

si donàrem el que necessita el tercer món.

Volem que desaparega la fam,

diguem sí a la Pau.

Quan els humans

es porten com germans,

hi haurà justícia al món

i viurà en Pau tothom.

Com diu una cançó :

“ Només li demane a Déu

que la guerra no ens siga indiferent,

és un monstre gran

i trepitja fort

tota la innocència de la gent “

Volem la Pau a la Terra,

diguem no a la guerra.

Volem un cel sempre blau,

diguem sí a la Pau.

DE CAP A PEUS

Eres bonica de cap a peus,

impactes els meus sentits.

Eres real, o un miratge

al desert de les meues nits ?

Volguera acariciar-te els cabells,

suaus com la seda d’Orient,

anar darrere d’ells com fa el vent.

Eres rossa com l’or,

els teus ulls me cremen els sentiments,

saps que no me cansaria d’estar prop teu,

m’encises quan escolte la teua veu.

La teua boca és promesa de besos,

com un ferro candent, vull que marques

amb els teus llavis, els meus llavis

i el meu pensament.

Les corbes del teu cos són com un abisme,

que m’atrau irremediablement,

i quan caic no volguera eixir mai d’ell.