miércoles, 2 de abril de 2008

ET VEIG SEMPRE

ET VEIG SEMPRE

Et veig de lluny,

i els teus ulls blaus

em donen la seua llum.

Et veig prop de mi,

i per dins se m’accelera el cor,

bategant com un colibrí.

Et veig sempre, i cada vegada,

és com si estiguera sol al món

amb la teua mirada.

Et veig sempre, i en tu,

veig la bellesa de la Creació,

i et deixaria una besada a cada racó.

Et veig caminar segura,

i tot va al teu ritme,

desapareixes de sobte,

i caic en un abisme.

Joan Mulet