lunes, 11 de febrero de 2008

Naturalesa i pensament

El matí és blau, el migdia d’or,

la vesprada bronze al foc,

i els núvols, rojos, com el meu cor.

*******

Els núvols ploren,

la gent fuig pel carrer,

el plor ofega les penes i el deler.

*******

El soroll esmussa el cervell,

i no et deixa pensar,

el silenci és un brunzir d’abelles.

*******

L’hivern ho congela tot,

la primavera fa reviscolar,

quan s’acaba la tardor tot torna a començar.

*******

Bufa el vent i els arbres udolen,

bufa el vent, i mou la mar,

quan estimes, el teu món canviarà.

*******

La Terra gira pel Sol,

el Sol per la galàxia; anem d’esquena,

tots girem com les anelles d’una cadena.

*******