RIU SENA

Riu amunt i riu avall

I la barca navegant per l’espill,

Un camí va fent pel riu Sena.

Se veu Paris reflexada

En la foscor de la nit d’estiu,

No miràvem l’aigua, si el caliu

A les vores , de la ciutat encisada.

Inundava els sentiments, l’amor silent,

Al veure uns ulls que miraven els meus,

Movien el meu cor, que bategava fort,

On l’aigua i la foscor

Romandrien juntes , com tu i jo.