Quan te'n vas anar de mi
vas tancar la porta d'un jardí,
on els pètals rojos són el besos,
i cada carícia una flor de llessamí.
Cada somriure un cant de rossinyol,
els desitjos de veure't, són les estrelles,
la lluna , el teu rostre entre les ombres,
cada mirada, un raig de sol.
Els "te vull" s'han convertit en roselles,
les ànsies de besar-te en violetes,
cada pensament en tu, pluja de llàgrimes,
que cauen per les blanques margarides.
Com un jardí en primavera,
s'ha quedat el meu record de tu,
però hi ha signes de fredor,
i és l'hivern que glaça el meu cor.
