TARDOR AL MILLARS
ÚLTIMS RAJOS DE SOL
DONEN LLUM A LES ROQUES,
GOSSOS LLADRANT AMB UDOLS,
CANT D’OCELLS ALS ARBRES.
ORONETES A L’AIRE
ÚLTIMES DE SETEMBRE,
MENJANT ELS DARRERS MOSQUITS,
PER TORNAR AL CONTINENT NEGRE.
ARBRES GROCS, VERDS, LLUENTS,
OMPLEN LLIT I RIBERES,
ESPERANT QUE EL VENT
ARRANQUE LES FULLES GROGUES.
ELS COLOMS, JUNTS , PARRUPEN,
BANDES D’OCELLS PEL CEL BLAU,
TRAVESSEN EL RIU I S’ALLUNYEN,
REMOR DE GENTS QUE PASSEGEN.
QUIETUD A L’ÀNIMA
LA NATURA S’ADORM,
CAU EL SOL PER LA MUNTANYA,
SE’N VA LA LLUM, IXEN LES ESTRELLES.
ESTIU AL MILLARS
SOL QUE ENLLUERNA ELS ULLS,
CIGALA QUE PERFORA L’OïDA,
CEL CLAR, LLUENT, SENSE NÚVOLS,
QUE TRAVESSEN OCELLS PLENS DE VIDA.
BARCO BOLTAT TALLANT L’AIGUA DEL RIU,
BOSC DE XOPERES VERDEJANTS,
COLOMS, GAVINES, CADERNERES ,VERDEROLS,
OMPLEN L’AIRE AMB ELS SEUS CANTS.
AVANÇA LA VESPRADA, CALOR SOFOCANT,
NÚVOLS D’INSECTES TRAGATS PER ORONETES,
QUAN VA FOSQUEJANT IXEN JUGANT,
AMB VOLS INCERTS, LES RATES PENADES .
PERFUM DE TIMÓ I DE ROMER
OMPLEN ELS PULMONS DE NATURALESA,
LA VIDA EN LA SEUA PLENITUD
ENS MOSTRA LA SEUA BELLESA.
PER LA NIT , CANTEN ELS GRILLS,
LI CONTESTA CRIDANER ALGUN GRIPAU,
TOTS DEMOSTREN QUE ESTAN VIUS,
NI EN LA FOSCOR DORMEN EN PAU.
HIVERN AL MILLARS
FREDOR ALS LLAVIS, VENT DEL NORD,
QUE ARROSSEGA EL FUM DE LLARS EN FOC,
GATS PORUCS FUGEN A L’UDOL D’UN GOS,
SILENCI D’OCELLS QUE CALLEN DE COP.
PLORA EL CEL, EL TERRA EIXUGA,
PELS NÚVOLS ,LES VESSADES LLÀGRIMES.
LES AGULLES DELS PINS , DEIXEN CAURE
TRANSPARENTS I BRILLANTS PERLES .
LES PERSONES ES REFUGIEN,
ALGUNS ANIMALS S’ADORMEN,
LA VIDA QUEDA LATENT,
EL SOL, QUE NO ESCALFA, FUIG AL PONENT.
LA NIT MÉS ESTRELLADA,
DÓNA LLUM A LA GELOR DE L’ÀNIMA.
EL RIU MILLARS NO IX DEL LLIT,
NO ES VOL GELAR , FINS QUE ARRIBE A LA MAR.
LA VERDOR PERENNE ÉS MÉS CLARA,
ELS ARBRES NUS HAN GUARDAT LA SABA,
ESPERANT QUE VINGA LA PRIMAVERA,
LA NATURA DORM, TOT S’ACABA.
PRIMAVERA AL MILLARS
VENT SUAU QUE DU OLOR
A FLOR DE TARONGER,
QUE ENVOLTA EL MILLARS,
I QUE LES ABELLES XUCLEN AMB DELER.
FAN NIU ELS OCELLS AMB AFANY,
DE VEURE GRANS LES CRIES,
VAN I TORNEN AMB ELS BECS PLENS,
I AIXÍ LES ESPÈCIES ES MULTIPLIQUEN.
S’OMPLEN ELS ARBRES DE FULLES,
ELS ROSERS DE ROSES, LES MORERES DE MORES,
LES CANYES PARÈIXEN LLANCES,
I ELS JONCS, COETS D’UN CASTELL ,
COM SI LA PRIMAVERA COMENÇARA LES FESTES.
LA PLUJA FA CRÉIXER L’HERBA
COM UN TAPÍS, ON PASSA EL SOL
COM A REI DE LA NATURA,
QUE DÓNA ENERGIA I NO S’ATURA.
LA PRIMAVERA DESCONGELA ELS CORS,
I ELS FA BATEGAR MÉS FORT,
FA REVIURE ELS MILLORS SENTIMENTS,
I QUE NASQUEN NOUS AMORS.
